Gràcies per la propinaColumna, 1995 - 223 Seiten Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l'ordre omnipresents, uns bordells plàcids i uns cafès plens d'escalfor són alguns dels escenaris i personatges d'aquesta novel·la de Ferran Torrent, Premi Sant Jordi 1994. Ens trobem davant dels records d'infantesa i joventut d'un tal Ferran Torres a la València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible. Valent-se d'un llenguatge extraordinàriament acolorit i expressiu, Ferran Torrent ha aconseguit escriure tant un fascinant retaule evocatiu d'una ciutat i una època com una "novel·la de formació", en què assistim a una col·lectiva iniciació a la vida.No hi ha dubte que a Gràcies per la propina, Ferran Torrent s'endinsa pels viaranys d'un territori més personal i intimista, bo i oferint-nos una història plena d'humor, tendresa i seducció |
Inhalt
Abschnitt 1 | 13 |
Abschnitt 2 | 21 |
Abschnitt 3 | 29 |
Urheberrecht | |
22 weitere Abschnitte werden nicht angezeigt.
Andere Ausgaben - Alle anzeigen
Häufige Begriffe und Wortgruppen
abans aleshores altra altre anava Banderillero barra barri Berruga boxa Brillantina Bucarest ca l'avi cafè cames capellà caporal cara Carraca carrer Carretero cinc clients col·legi combat conyac cotxe creia d'allí d'El Boquerón d'ell darrere digué dimecres diners don Eulogio dona dones donya Pepita duia eixia eixir Elisa érem eren faena família feia fèiem feliç Ferran Torrent féu filla Flora fóra Gamenyo gent germà gland guàrdia civil haguera havíem home hores l'avi l'hostal l'oncle Ramonet l'oncle Tomàs Llargo Llavors lloc mare metres meua mirada ningú nosaltres pare penis Pepín plaça poble podia poguera pòquer potser públic Ramonet recorde ring Rosita Rosita Amores sabia sabíem sentia seua seues sigut silenci somriure sota el porxo Sugar Ray Robinson tenia teníem Tono tramvia transistor Transsilvània Túpac Amaru vaig vaig anar vaig preguntar vaig vore València venda vendre venia vesprada viure volia whisky xiquet